Diagnòstic

Per un expert no pot haver-hi confusió entre la plagiocefàlia, braquicefàlia i escafocefàlia posicionals i les malformacions cranials anomenades craniosinostosi, les seves causes, característiques i solucions són molt diferents.

Si vostès són pares, vegin els tipus de deformitats. Comparin l’aspecte del seu fill o filla amb alguna de les deformitats tipus. Pensin que potser no trobaran una deformitat exactament igual que la seva. Dintre de cada tipus hi ha diferents graus de severitat i de compensacions diferents segons hagi estat el mecanisme de producció i segons quina hagi estat la zona que ha rebut la pressió mecànica. Si creu que el cap del seu fill/a no és normal, confirmi-ho amb un expert.

Moltes de les exploracions complementàries que es practiquen per les deformitats cranials, RX, TAC i RNM, són innecesàries.

  • Un expert o els propis pares dels nens afectats saben com diagnosticar ràpidament una deformitat només mitjantçant inspecció visual.
  • Tots estem implicats en ajudar als altres. Els professionals per ofici i vocació. Els pares de nens tractats, per experiència i solidaritat.

Ens hem de prendre seriosament la gravetat de la Plagiocefàlia

Si ho deistja, aquesta guia visual orientativa per al diagnòstic el pot ajudar a fer un diagnòstic ràpid sobre la possible deformitat cranial del seu nadó. 

Dubtes de la gravetat de la Plagiocefàlia

Davant els pares de nens afectats de plagiocefàlia s’aixeca moltes vegades un mur infranquejable. Com a professionals, desconeixem el perquè la plagiocefàlia, la braquicefàlia i l’escafocefàlia posicionals no mereixen la mateixa atenció que altres malalties o deformitats ortopèdiques pediàtriques, algunes d’elles de molta menor morbiditat i gravetat. Si tenen dubtes, consultin l’opinió qualificada de la American Academy of Pediatrics (2003).

  • No es diagnostiquen o es diagnostiquen tard.
  • Quan es diagnostiquen a temps s’acostuma a treure-li importància.
  • Se les enfoca com un problema “estètic” i no com el que són: una deformitat.
  • Molts pares volen tractar-les i els seus pediatres els hi ho desaconsellen.
  • Altres, coneixent les alternatives, oculten als pares informació valuosa sobre el tema.
  • Els consells mèdics com: “això no és res”, “són fixacions seves”, “no s’obsessioni”, “això s’arregla sol”, “amb el temps millorarà”, “els cabells l’hi taparà”, “no llegeixi vostè tant”, “ningú és perfecte” com ens sentiriem si els professionals de la salut els apliquessin per exemple a l’escoliosi o, més encara, als seus propis fills?