|
Lluitar contra el mur
Davant els pares de nens afectats de plagiocefàlia s'aixeca moltes vegades un mur infranquejable.
Com a professionals, desconeixem el perquè la plagiocefàlia, la braquicefàlia i l'escafocefàlia posicionals no mereixen la mateixa atenció que altres malalties o deformitats ortopèdiques pediàtriques, algunes d'elles de molta menor morbiditat i gravetat.
Si tenen dubtes, consultin l'opinió qualificada de l'Acadèmia Americana de Pediatria. A Inici trobaran el seu article.
Però és un fet comú en el món occidental avançat que
- no es diagnostiquen o es diagnostiquen tard.
- i quan es diagnostiquen a temps s'acostuma a treure-li importància.
- se les enfoca com un problema "estètic" i no com el que són: una deformitat.
- molts pares volen tractar-les i els seus pediatres els hi ho desaconsellen.
- altres, coneixent les alternatives, oculten als pares informació valuosa sobre el tema.
- s'escolten les següents frases: "això no és res", "són fixacions teves", "no s'obsessioni", "això s'arregla sol", "amb el temps millorarà", "el cabell ho taparà", "ningú és perfecte", "segur que nosaltres també ho tenim una mica", "el pare també té aquesta forma...".
Un té la sensació que s'enfronta a una de tantíssimes malalties rares que triguen mesos o anys a ser diagnosticades, quan la plagiocefàlia és molt més freqüent i fàcil de ser diagnosticada visualment.
Però és que a més a més de la part física
- tota persona té dret a la seva pròpia imatge, simètrica i proporcionada.
- la repercussió morfològica a vegades és molt severa, en alguns casos pitjor que en les craniosinostosis simples i complexes, fet que produirà sens dubte problemes psicològics ja en la primera infància i en l'adolescència.
- la repercussió funcional en els casos no tractats pot arribar a ser important. La plagiocefàlia no és sols un defecte físic.
|
|
